Conclusió

Aquest blog ens ha ensenyat molts aspectes de la fotografia que no es coneixen i ens ha servit també per trobar fotografies meravelloses i coneixen els seus autors i la seva història. 
Els inicis de la fotografia no tenen res a veure amb el que és ara actualment, i amb això podem començar a creure que d'aquí no tants anys els avenços podrien ser extraordinaris, però sense tots aquests avenços, hi ha hagut fotògrafs en tota la història que tenint molt menys del que tenim nosaltres ara han aconseguit captar imatges espectaculars i commovedores. Personalment, per nosaltres, les millors són les més espontànies, les que estan fetes en aquell moment precís. Aquí deixem algunes de les fotografies que ens han agradat més durant tot aquest treball: 

per Kike Calvo

per  Ingo Arndt

per Oliver Grunewald

per Solvin Zankl

enllaç de la web:http://www.fotonatura.org/

Robert Doisneau

Robert Doisneau va ser un fotògraf francès que va néixer a París l'any 1912. Va començar a fer les seves primeres fotografies en 1929.

El 1931 comença a treballar amb l'artista André Vigneau gràcies als seus coneixements com gravador, aquest li introdueix al món de la fotografia com a art. 

En una entrevista amb El País Setmanal el 1991 explicava: 

"Quan jo vaig començar, ningú no coneixia ningú. No hi havia revistes que difonguessin l'obra dels fotògrafs més interessants. Per això l'única persona que em va influir va ser Vigneau." 

Inicialment va treballar com a fotògraf industrial i de publicitat a la factoria de Renault de Billaconurt fins a ser acomiadat per les seves repetides absències.

Dels objectes inanimats va passar a les fotografies de gent a París i Gentilly. El 25 de setembre de 1932, L'Excelsior publicà la seva primera fotografia. La crisi dels anys trenta el va afectar, havent de passar una llarga temporada sense encàrrecs.

Doisneau va fer una fotografia que possiblement sigui la més famosa del segle XX. Se'n diu "Kiss by the city hall":

Aquesta fotografia va destacar ja que la gent creia que era molt espontània i romàntica, però anys després es va desmentir que el fotògraf estava en un cafè de l'estació quan va veure a la parella, i els hi va demanar per fer-li's aquesta foto. 

L'imatge va ser presa a París l'any 1950, però van ser 30 anys més tard quan va tenir èxit. 

La còpia original la conservava la dona que protagonitza la fotografia, Françoise Bornet, i la va vendre en 2005 a un col·leccionista suís que va pagar per ella 155.000€.

http://www.photographersgallery.com/by_artist.asp?id=201

Entrevista

Bé, Nil, per anar-te coneixent ... Si et donessin a escollir, què quedes quedaries? Una PlayStation 3 o una Cànon 5D?

Nil: Amb una playstation, Per descomptat! ... No, per descomptat que no! ¡Jajajaja! Mai he tingut una plataforma de jocs. A més, a casa tampoc tenim televisió. Sempre m'he anat per altres camins. Quan era més petit quies de naturalesa, ara material fotogràfic... aixi que sense dubtaro, la cànon 5D!

Nil: La meva afició per la fotografia va sorgir com una cosa espontania. Els meus pares mai han fet Fotografia més enllà de les fotos familiars i de record.  A ells sempre els ha agradat practicar tot tipus d'esports de muntanya i, els meus germans i jo, des de bastant petits, hem anat a la muntanya i el paissatge em fascinava i m'agradava molt tirar-ne fotos. 
Ara fa poc m'he especialitzat amb aquest tema.

La fotografia aèria i la subauàtica

 *Aèria o orbital

La fotografia aèria suposa una anàlisi de la superfície terrestre mitjançant l'ús de màquines fotogràfiques instal·lades a bord de diversos mitjans aeris. Troba aplicacions en el camp de la investigació arqueològica o geològica, així com en agricultura per recaptar informació sobre la naturalesa dels terrenys i l'extensió dels cultius, o en el camp militar per obtenir informació sobre objectius estratègics. En arqueologia s'utilitza com a mètode de prospecció del subsòl per descobrir estructures en el subsòl sense necessitat d'excavar. 

La fotografia orbital permet l'obtenció d'imatges d'altura molt superior a aquelles pròpies de la fotografia aèria, de la qual constitueix una extensió, mitjançant aparells fotogràfics situats sobre vehicles espacials o satèl · lits en òrbita al voltant de la Terra. Entre les seves diverses aplicacions cal assenyalar els estudis meteorològics, la investigació sobre la contaminació dels mars o sobre els recursos naturals, etc.

  

*Subaquàtica

Tot i que la fotografia subaquàtica és una modalitat molt practicada en el busseig esportiu, i fins i tot una especialitat competitiva de la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques (FEDAS), es tracta d'una especialitat fotogràfica molt utilitzada per diferents ciències entre les quals cal esmentar: arqueologia subaquàtica, biologia marina o d'aigües continentals, ecologia o oceanografia. Tres són les dificultats fotogràfiques que planteja el medi subaquàtic als fotògrafs: l'alta pressió del mitjà que fa que els equips fotogràfics hagin de ser no només totalment estancs sinó resistents a la pressió, o bé protegits a l'interior de caixes estanques especials, la manca de llum de l'entorn subaquàtic i l'efecte de filtrat selectiu dels colors a la columna d'aigua, el que fa que habitualment s'han d'emprar complexos equips de flash per restaurar la coloració original dels subjectes fotografiats, i la difracció de l'aigua que fa que els objectius fotogràfics augmentin la seva longitud focal respecte a la que tenen en la fotografia subaèria.

Cronologia dels antecedents de la fotografia

La Història de la fotografia és la branca de la histografia que es basa en l'estudi de l'extensió artística de la fotografia al llarg de tota la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Antecedents

L'antecedent de la creació fotogràfica, és la necessitat de l'home modern, de plasmar la realitat a través d'una nova forma de veure el temps, expressat amb l'ajuda de les càmeres i no de l'expressió artística, com ho havia estat fins a la data. Com antecedents de la fotografia se sol anomenar la càmera obscura, a diverses investigacions sobre la reacció de les sals de plata a la llum, així com a les tècniques artístiques de la figura.

• 1521 La primera publicació sobre la càmera obscura és la de Cesare Cesariano, (alumne de Leonardo durant el Renaixement).

• 1558, Giovanni Battista della Porta per les seves publicacions sobre la càmera obscura es va fer popular entre els pintors de l'època. Gerolamo Cardano suggereix una important millora, una lent en l'obertura de la càmera.

• 1600, durant el segle XVII, la càmera que fins a aquest moment era una habitació com a tal es transforma en un instrument portàtil de fusta. Johann Zahn va transformar aquesta caixa en un instrument semblat a l'usat en els principis de la fotografia. En aquest segle els científics continuaven experimentant amb clorur de plata, notant com s'enfosquien amb l'acció de l'aire i del Sol, sense saber que era la llum la qual els feia reaccionar, fins que científics com el suec Carl Wilhelm Scheele i el suís Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l'acció de la llum.

• 1685, d'acord a tractats publicats per Zahn la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè pogués donar els primers fruits concrets, encara els químics no estaven llestos.

• 1810, pocs anys abans de la mort de l'anglès Thomas Wedgwood va fer els últims descobriments en els procediments per a capturar imatges, però fins a la seva mort el 1805 no va assolir fer-les permanents.

Càmera Obscura

Presentació

Som la Marta Ariza i la Nerea Asensio de la classe 4.1 de l'institut Abat Oliba de Ripoll.

Hem decidit fer el nostre blog sobre la fotografia per un motiu molt senzill: 
la fotografia és un estri que la gent fem servir molt habitualment ja sigui per crear imatges o bé per veure-les.

El món de la fotografia és molt extens; encara que ara sembli molt senzill degut a que vivim pràcticament envoltats de tecnologia, la fotografia ha evolucionat molt amb molts pocs anys fins a arribar al punt on és ara, i nosaltres voldriem reflexar tota aquesta evolució.

Què és la fotografia?

La fotografia és la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmera obscura. Cadascuna de les imatges obtingudes per aquest prcediment s'anomena fotografia.
La paraula fotografia prové del grec i significa dibuixar amb la llum.

Els elements imprescindibles per fer una fotografia són, essencialment, el material sensible, la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic que presenten característiques força variables. Les operacions bàsiques que porten a l'obtenció d'una fotografia són la presa de vista (o exposició), i el tractament de la imatge latent enrregistrada amb el material sensible. Segons que el material sensible emprat permeti l'obtenció d'imatges de color o només en blanc i negre, tothom parla de fotografia en color i de fotografia en blanc i negre, respectivament.